A BETWEEN treballem cada dia per la diversitat. Per això, hem dut a terme, juntament amb Fundación Adecco, una jornada de diàleg amb Pablo Pineda, primer universitari europeu amb Síndrome de Down. La conversa va tenir com a escenari el co-working Canòdrom a Barcelona i van assistir unes 80 persones. Així, va estar amenitzada per Pau Guarro i Oliver, Director General de BETWEEN, i César Fandiño, consultor de projectes a Fundació Adecco.
80 persones van assistir a la Jornada de diàleg sobre diversitat.
Aquesta jornada de diàleg, que va durar aproximadament una hora, va viatjar per temes molt diversos, fent primer un recorregut per la vida de Pablo Pineda i acostant-se a temes com la diversitat a la societat, i més concretament, a les empreses. Sobre aquest últim punt i relacionat amb la inclusió de persones amb capacitats diverses en les companyies, Pablo ha assegurat que “les empreses han de sortir de la seva zona de confort i innovar, i que millor forma d’innovar que apostar pel talent, aquest talent que està ocult per les aparences”. Pel malagueny, és un imperatiu que desaparegui la cuirassa d’aparences i prejudicis, i que les entitats s’interessin pel que saben fer. En definitiva, evitar aquest discurs de “no poden”, ja que Pablo explica que la societat envia contínuament a la gent amb alguna discapacitat el missatge de “no podrà”, alguna cosa limitant, perquè parteix d’una idees i prejudicis previs.
En aquest sentit, Pablo també ha comentat que “les empreses han de viure en la inclusió, creure-li-ho, perquè la inclusió sigui una realitat”. Aquesta idea es fonamenta en un canvi de mentalitat perquè, augura Pablo, “en el futur no hi hagi contingents ni lleis que obliguin a les empreses a contractar gent amb discapacitat, sinó que siguin elles mateixes els qui exigeixin aquest tipus de perfils”.
Pablo Pineda: “La Síndrome de Down no és una llosa que et cau damunt”
Pau Guarro, Director General de BETWEEN, i Pablo Pineda a la jornada.
Aquesta conversa ha girat al voltant de la figura de Pablo Pineda qui ha detallat sobre les persones amb Síndrome de Down: “la societat espanyola ha esperat que fóssim persones depenents, sempre a casa amb un nivell educatiu bastant elemental, en definitiva, persones que fossin infelices o desgraciades. Però jo he estat super feliç, per això trenco el que s’esperava de mi. La Síndrome de Down no és una llosa que et cau damunt. Jo he arribat a la universitat, sóc l’únic cas a Europa”.
En parlar de la seva infància, Pablo explica que ell va ser conscient que tenia Síndrome de Down amb 11 anys, però que no per això la seva vida va canviar. “Ho vaig descobrir de forma natural, un professor va ser qui em va dir que tenia Síndrome de Down. Llavors li vaig preguntar si era ximple. Em va dir que no i que podia seguir estudiant amb normalitat. Mai m’ha pesat tenir Síndrome de Down”. Precisament, Pablo és molt clar a l’hora d’assegurar que la Síndrome de Down no li defineix, no li condiciona. “És una característica més com qui té els ulls blaus. Si un pensa que ho és ja va malament, en canvi, si penses que ho tens pots fer el que et doni la gana”.
Pablo és l’únic universitari a Europa amb Síndrome de Down. “Em vaig matricular en 1995 en Magisteri. Vaig arribar a una institució que era la elite i que mai havien vist a algú amb Síndrome de Down. En aquest moment t’has de fer valer”. El malagueny diu que a magisteri “vaig aprendre el que és l’empatia i a viure-la”. Així i tot, Pablo no ha pogut exercir de professor per a nens, però compte que “ara amb el meu actual treball com a consultor de diversitat de la Fundació Adecco ensenyo a majors”. Té molt clara la seva missió: “sóc un cirurgià de les paraules. Agafo el bisturí, obro cervells, els trec prejudicis i poso noves idees”, assegura entre riures.
